L'any 1982 es va fundar, federetivament, el club del Canet Futbol Sala 82. Els socis fundadors d'aquest primer equip van ser, entre d'altres, Miguel Irigoyen, Enric Ribera, Josep Maneu, etc. Amb el suport del primer patrocinador, ja difunt, Josep Anglas, i amb tota la il•lusió que es va tenir al començament de qualsevol projecte, es van embarcar en la categoria més baixa del campionat català, Tercera Divisió Catalana. Aquell mateix any, el 82, ja es va assolir el primer ascens, amb el qual la temporada següent, 1983-1984, ja es va militar a la Segona Divisió Catalana. D'aquesta manera es van aconseguir sis ascensos entre 1982 i 1994: Primra Divisió Catalana,  Divisió d'Honor Catalana,  Territorial Catalana, Primera Nacional B (avui dia coneguda com a Tercera Divisió) i finalment Primera Nacional A (avui dia coneguda com a Segona Divisió B). Aquesta última categoria, per un poble com Canet, en aquell moment amb poc més de 10.000 habitants, va ser una fita prou important ja que estem parlant d'una categoria Nacional. Aquí es va militar durant quatre temporades (1994 -1998).

Paral•lelament, el club anava agafant volum. La temporada 1995-1996 ja hi havia 95 llicències repartides en un equip benjamí, dos alevins, un infantil, un juvenil i dos sèniors, 103 socis, 4 milions de pessetes de pessupost i una mitjana de 250 espectadors al pavelló municipal de Canet de Mar. A la temporada 1996-1997 es va aconseguir el quart lloc que ja ens anava aproximant al objectiu següent: un altre ascens. A la temporada 1997-1998 el Canet Futbol Sala fou l'únic representant del maresme a la categoria de Primera Nacional A. La temporada 1998-1999 va ser la del meritori i impensable ascens a la Divisió de Plata. Jugadors com Yago (Santiago Ferrer-Calbetó), Buch, Roig, Escoto, José Fernández,  Xavi i Josep Maria Serra, Jordi Carmona i Tommy Ortíz (practicament tots formats a la padrera del club) i Jordi Roura a la banqueta, van aconseguir la proesa i van fer embogir gran part de la gent de Canet.

Ni els més optimistes podien pensar que el Canet Futbol Sala donaria tanta guerra en la seva primera temporada a Divisió de Plata. Un cúmul de factors van fer que fos una temporada inoblidable, l'equip feia molts anys que jugava amb la mateixa base i els seus components es coneixien a la perfecció, i l'empenta de l'afició, que omplia de gom a gom el pavelló els dies de partit amb una mitjana de 800 persones, feia la resta, ja que convertia la pista de Canet, denominada pels jugadors la bombonera, en un fortí gairebe inexpugnable. La plantilla estava formada per Tommy Ortíz i Jaume Fabré a la porteria, Sergi Buch, José Fernández "Nene", Xavi i Josep Maria Serra, Lluís Bernat "Vito", Jordi Carmona, Joaquim Roig, Pere Serra i Yago, enttenats per Jordi Roura que complia la cinquena temporada al club. L'equip acaba l'any sense cap derrota a casa i amb només tres derrotes a fora, es segon en acabar la primra volta. L'equip acaba una temporada apoteòsica en una cinquena posició, només per darrera de l'Albacete, el Maxon, el Foticos Saragossa i el Colegio Arenas Gáldar. L'entrenador Jordi Roura marxa abans d'acabar la lliga per diferències amb la plantilla.

La temporada 1999-2000 l'equip és el mateix a excepció de Joaquim Roig i de Jordi Carmona que fitxa per el Maxon Montcada. L'equip comença fort i sembla que no tindrà problemes per aguantar la categoria. Però a mitja lliga pateixen lesions de llarga durada de Yago, Pere i Xavi Serra, i tot i que l'equip ho dóna tot perd la categoria a finals de lliga.

Després del descens de plata, l'any 2000-2001, l'equip te les baixes de Pera Serra que marxa al Alfa 5, Jaume Fabré, Vito i Sergi Buch que es retiran, però mantè la base de la plantilla i registra l'arribada a la banqueta del tècnic del ja difunt Julio López, que dóna protagonisme a jugadors com Toni Farreras, Carlos Campuzano, i es registra l'entrada a l'equip de Victor Garcia, i el porter Joan Majó. L'equip acaba en una digne sisena posició a Primera Nacional A. En la següent temporada, en aquesta categoria es registra el retorn a l'equip de Jordi Carmona, que ha estat any i mig al Maxon Montcada, i també el de Pere Serra, l'equip dóna la talla quasi tota la temporada, ocupant el liderat moltes jornades, però en el tram final perd pistonada després d'una polèmica derrota a la pista del Corbera, que es l'equip que acaba ascendint, mentre que els canetencs es queden en segona posició. La tercera temporada a la mateixa categoria, Nacional A 2002-2003, porta canvi a la banqueta: marxa Julio López i arriba Xavi Closas. L'equip fa una temporada espectacular i confirma el seu gran nivell, ja apuntat la temporada anterior. L'equip arrassa aconseguint 80 punts de 90 possibles, ostentant el liderat de principi a fi amb una plantilla jove, però amb experiència, formada per: Tommy Ortíz,  Toni Farreras,  Carlos Campuzano, Pere i Xavi Serra,  Manolo Moya, Jordi Carmona, Victor Garcia i Salvador Mas. L'equip del Canet Futbol Sala aconsegueix l'ascens a falta de tres jornades per finalitzar la lliga. Els verds mai van estar sols durant tot el campionat, l'afició omplia de gom a gom el pavelló els dies de partit empenyant l'equip cap a la victòria, mentre fora de casa els partits eren escoltats de manera important per ràdio Canet. Després de guanyar el campionat de lliga l'equip canetenc va haver de disputar un play-off d'ascens contra el Candesa Camargo, tot i no superar l'eliminatoria el Canet Futbol Sala retorna a la Divisió de Plata per renuncies de diversos equips, molt meritòriament.

 

La temporada comença amb un ensurt, el tècnic Xavi Closas, que havia renovat per un any, marxa 10 dies abans de començar els entrenaments, perquè fitxa pel F.C.Barcelona. Això crea un fort mal estar al club, que a correcuita fitxa el tècnic del Gavà Juan Antonio Miguel, amb el consentiment del seu anterior club. El Canet manté la mateixa plantilla a excepció del carismàtic porter Tommi Ortiz que es retira. Per substituir-lo, retorna al club Joan Majó i com a segon porter es fitxa al pinedenc Joan Salvans. A més a més, també arriba a l'equip el pivot malagueny Miguel Castillo. L'equip fa una gran primer volta acabant en cinquena posició. Però la segona volta, es lesiona el capità Jordi Carmona i aconsegueix dos empats i una sola victòria en tota la segona volta. Es manté a plata, acabant quart per la cua. En la temporada següent, presenta les baixes de Manolo Moya, Castillo, Joan Majó, Salvans i Victor que fitxa per el F.C. Barcelona. La temporada comença fatal: el Canet cau en els 5 primers partits de lliga, Juan Antonio Miguel és cessat i arriba el tècnic gironí Andreu Plaza, amb experiència a la categoria, que reforça l'equip amb el porter Joan Nieto i el tanca Òscar, més un retorn sorpresa, el de Yago. Pere Serra acaba de completar la plantilla, després d'uns mesos allunyat de les pistes per estudis, mentre que al gener arriba Ague, cedit per el Montcada. Andreu agafa l'equip amb zero punts i el salva, faltant una jornada per acabar la lliga amb dos triomfs apoteòsics, a la pista del Sintal a Estella i a casa davant del Butagaz Andorra. La tecera i darrera temporada a plata comença configurant una plantilla en principi per no patir, es reforça la plantilla amb el tanca David Herráiz, un jugador amb experiència que no dóna el rendiment esperat i marxa abans de finalitzar la primera volta, Andrés, Gil Gómez, Johnny més les incorporacions provinents del juvenil de Carlos Cascales i del porter Guillem Puchal. Les coses es torcen de principi a final, i el Canet es cuer tota la temporada. L'equip semblava que remuntava el vol amb el retorn de Victor Garcia. Però l'equip acaba consumant el fatídic descens a Nacional A.

Un cop a Nacional A i sota les ordres de Manolo Moya, el primer any culmina fent un gran paper i acaba en una gran cinquena posició amb una plantilla molt jove que poc a poc va adquirint experiència.